CATALÀ

La màscara no menteix mai traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat i aborda les polítiques de control sobre el rostre, les resistències culturals a la identificació, la defensa de l’anonimat, les estratègies de terror en l’acte d’ocultació o la manera que tenen els dolents, els herois o heroïnes i els dissidents de mostrar-la com a símbol identitari. El nostre món no es pot entendre sense màscares i emmascarats, i encara menys en el moment actual, en què una pandèmia ens ha obligat a viure darrere d’elles.

«Les màscares serveixen per comunicar-nos amb el que és invisible, però també posseeixen un component subversiu i clandestí. Darrere la màscara, a l’empara del que no es veu, la nostra identitat queda en secret i som capaços de fer realitat els desitjos més prohibits amb una certa seguretat. La màscara no és passat, com tampoc no menteix».

Servando Rocha

A partir de l’assaig Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados, de Servando Rocha, aquesta exposició proposa una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials.

Entre el Ku Klux Klan i Pussy Riot, s’estén, així, un repertori heterogeni de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present, com les fake news, la conspiranoia o els mecanismes de control biopolític.

Estructurada en set àmbits que funcionen com set relats tancats, però connectats subterràniament per reveladores recurrències temàtiques i iconogràfiques, La màscara no menteix mai combina una àmplia selecció de material documental i recursos audiovisuals amb objectes que permeten entendre tant la polisèmia de la màscara (passamuntanyes de Pussy Riot, caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans, màscares antigàs, màscares Perchta del folklore austríac…) com la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític (objectes maçònics, la càmera i la cadira utilitzades en el sistema antropomètric d’Alphonse Bertillon, pamflets activistes, armes…).

Peces d’artistes com Félicien Rops, Lavinia Schulz, Leonora Carrington, Kati Horna, Marcel Janco, David Lloyd i Lourdes Grobet, entre d’altres, conviuen en l’espai de la mostra amb noves produccions artístiques fetes expressament a càrrec de Nico Roig, Martí Riera i Onliyú, José Lázaro, Joaquín Santiago, Fernando González Viñas, Dostopos, May Pulgarín (Tropidelia), Las Migras de Abya Yala, Domestic Data Streamers, Antoni Hervàs, Beatriz Sánchez i Gitano del Futuro.

L’exposició està adaptada per garantir una experiència segura en temps de la COVID-19. Per a més informació cliqueu aquí

Informació pràctica

Horari

Portes obertes inaugurals: 18 i 19 desembre de 11h 00 a 20h00. Últim accés a sales a les 19h00 amb reserva prèvia.

Diumenge a la tarda de 15 a 20h és gratuït. Cal reservar hora.

El CCCB tanca a les 20:00h, la mitjana de la visita és de 90 minuts. L'accés a les sales es realitzarà puntual, recomanem arribar 5 minuts abans de l'hora d'entrada. Preguem tingueu en compte aquestes informacions en el moment de reservar les vostres entrades.

De moment, no obrirem el servei de consigna i, per tant, cal tenir en compte que no es podrà entrar amb cascs de moto, motxilles o bosses grosses, ni cap tipus de vehicles de mobilitat personal.

L'exposició també està oberta els altres dies, de pagament:

Entrades per franges horàries, de dimarts a dissabte de 11:00 a 18:45 i diumenge de 11:00 a 14:30h. Precio : 6€ (+comisión).

CASTELLANO

La máscara nunca miente traza un recorrido a través de los usos políticos de la máscara en la modernidad y aborda las políticas de control sobre el rostro, las resistencias culturales a la identificación, la defensa del anonimato, las estrategias de terror en el acto de ocultación o la forma que tienen los malos, los héroes o heroínas y los disidentes de mostrarla como símbolo identitario. Nuestro mundo no puede entenderse sin máscaras y enmascarados, y menos aún en el momento actual, en el que una pandemia nos ha obligado a vivir detrás de ellas.

«Las máscaras sirven para comunicarnos con lo invisible, pero también poseen un componente subversivo y clandestino. Bajo estas, al amparo de lo no visto, nuestra identidad queda en secreto y somos capaces de hacer realidad nuestros deseos más prohibidos con cierta seguridad. La máscara no es pasado, como tampoco miente».

Servando Rocha

A partir del ensayo Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados, de Servando Rocha, esta exposición propone una historia subterránea del último siglo y medio bajo el signo de una máscara desacralizada, que se infiltra dentro del paisaje político como instrumento al servicio de perversos ejercicios de poder o como herramienta para la construcción identitaria en el activismo político y las luchas sociales.

Entre el Ku Klux Klan y Pussy Riot, se extiende, así, un repertorio heterogéneo de rostros enmascarados tras los que se esconde no solo una identidad, sino también el origen de algunos fenómenos que definen nuestro presente, como las fake news, la conspiranoia o los mecanismos de control biopolítico.

Estructurada en siete ámbitos que funcionan como siete relatos cerrados, pero conectados subterráneamente por reveladoras recurrencias temáticas e iconográficas, La máscara nunca miente combina una amplia selección de material documental y recursos audiovisuales con objetos que permiten entender tanto la polisemia de la máscara (pasamontañas de Pussy Riot, capuchas de protestas feministas, máscaras de luchadores mexicanos, máscaras antigás, máscaras Perchta del folclore austríaco…) como la singularidad de los diferentes contextos en los que la ocultación del rostro ha adoptado un cariz político (objetos masónicos, la cámara y la silla utilizadas en el sistema antropométrico de Alphonse Bertillon, panfletos activistas, armas…).

Piezas de artistas como Félicien Rops, Lavinia Schulz, Leonora Carrington, Kati Horna, Marcel Janco, David Lloyd y Lourdes Grobet, entre otros, conviven en el espacio de la muestra con nuevas producciones artísticas realizadas a propósito a cargo de Nico Roig, Martí Riera y Onliyú, José Lázaro, Joaquín Santiago, Fernando González Viñas, Dostopos, May Pulgarín (Tropidelia), Las Migras de Abya Yala, Domestic Data Streamers, Antoni Hervàs, Beatriz Sánchez y Gitano del Futuro.

Comisariado: Servando Rocha, Jordi Costa

Información práctica

Horario:

Puertas Abiertas Inaugurales: sábado 18 y domingo 19 de diciembre de 11h 00 a 20h00. Último acceso a salas a las 19h00 con reserva previa.

Domingo por la tarde de 15 a 20h es gratuito. Deben reservar hora.

El CCCB cierra a las 20:00h, la media de visita és de 90 minuts. El acceso a la exposición se realizará puntual, recomendamos llegar 5 minutos antes de la hora de entrada. Les rogamos que tengan en cuenta estas informaciones en el momento de reservar sus entradas.

Por el momento, no abriremos el servicio de consigna y, por lo tanto, hay que tener en cuenta que no se podrá entrar con cascos de moto, mochilas o bolsas grandes, ni ningún tipo de vehículo de transporte individual.

La exposición también está abierta otros días, de pago:

Entradas por franjas horarias, de martes a sábado de 11:00 a 18:45 y domingo de 11:00 a 14:30h. Precio : 6€ (+comisión).

ENGLISH

The Mask Never Lies takes us on a journey through the political uses of masks in modern society and looks at the politics of how faces are controlled, cultural resistance to identification, the defence of anonymity, the strategies of terror in the act of concealment, and the way in which bad guys, heroes or heroines and dissidents use masks as a symbol of identity. Our world cannot be understood without masks and maskers, and even less so nowadays, when a pandemic has forced us to live behind them.

"Masks are used for us to communicate with the invisible, but they also have a subversive, clandestine component. Beneath them, protected by what is not seen, our identity remains secret and we are able to make our most forbidden desires a reality with some certainty. The mask isn’t the past, and neither does it lie".

Servando Rocha

Inspired by the essay Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados (Certain dark and dangerous things: The book of masks and the masked) by Servando Rocha, this exhibition offers an underground history of the last century and a half under the sign of a de-sacralised mask, one that infiltrates the political landscape as an instrument at the service of perverse exercises of power or as a tool for constructing identity in political activism and social struggles.

We see how, between the Ku Klux Klan and Pussy Riot, there is a heterogeneous repertoire of masked faces which conceal not only an identity, but also the origin of some of the phenomena that define our present day, such as fake news, conspiracy theories and the mechanisms of biopolitical control.

Set out in seven areas that constitute seven narratives – closed but with underground connections in the form of significant recurring themes and iconographies – The Mask Never Lies brings together a wide selection of documentary materials, audiovisual resources and objects that allow us to understand both the polysemy of the mask (Pussy Riot’s balaclavas, hoods from feminist protests, Mexican wrestlers’ masks, gas masks, Perchta masks from Austrian folklore, etc.) and the singularity of the various contexts in which the concealment of the face has taken on a political dimension (Masonic objects, the camera and chair used in Alphonse Bertillon’s anthropometric system, activist pamphlets, weapons).

Pieces by artists including Félicien Rops, Lavinia Schulz, Leonora Carrington, Kati Horna, Marcel Janco, David Lloyd and Lourdes Grobet sit alongside new artistic productions made expressly for the exhibition by Nico Roig, Martí Riera and Onliyú, José Lázaro, Joaquín Santiago, Fernando González Viñas, Dostopos, May Pulgarín (Tropidelia), Las Migras de Abya Yala, Domestic Date Streamers, Antoni Hervàs, Beatriz Sánchez and Gitano del Futuro.

Curators: Servando Rocha, Jordi Costa

The exhibition has been adapted to guarantee a safe experience in times of COVID-19

Practical information:

December 18th and 19th from 11pm to 20pm. Last admission at 19h00 pm with reservation.

Free entry on Sunday afternoon from 15 pm to 19pm . Take your ticket.

The CCCB closes at 20:00h, the average time for the visit is 90 minutes. The access to the spaces will be on time, we advise to arrive 5 minutes before the entrance time. We kindly request to take into account this information at the moment you book your tickets.

For the time being, we will not be opening the cloakroom service and, therefore, it is necessary to bear in mind that you cannot enter with motorbike helmets, rucksacks, or large bags, wheeled vehicles.

Other opening times, payment required:

Time slots for paying entry, from Tuesday to Saturday, 11:00 am to 18:30 pm and Sunday from 11:00am to 14:30 pm.

Entry fee: 6€ (+comission fee).