Amb pel·lícules de Joyce Chopra i Claudia Weill, Maïder Fortuné i Annie MacDonnell, i Laida Lertxundi, també programadora de la sessió, aquest programa assenyala que els relats en primera persona o autobiogràfics no pertanyen exclusivament al subjecte que els narra, sinó a una col·lectivitat més àmplia, i ho fa exposant les relacions i els vincles complexos entre persones i paisatge/ciutat, entre col·laboradores, entre mare i nadó, entre professores i alumnes, entre el jo i l'inconscient… llaços que ens defineixen i ens expandeixen cap a un jo porós.

Manllevant el títol d'un gènere literari, la pel·lícula Autoficción reconeix la indeterminació tant de la ficció com de l'ésser. Elements de film noir s'entremesclen amb gestos performatius sota la llum del sol de Califòrnia. S'escolten gravacions de camp fetes a Nova Zelanda mentre les dones parlen entre elles sobre maternitat, avortament, ruptures i ansietat. Els cossos apareixen en estats de cansament, ferits o en repòs, mentre que cançons d'Irma Thomas i Goldberg evoquen el pas del temps i un futur incert.

Pionera del moviment documental direct cinema als Estats Units, Joyce Chopra decideix fer una pel·lícula, Joyce at 34, per retratar el seu embaràs, el naixement de la seva filla Sarah, el postpart i els malabarismes posteriors per conciliar la feina de directora de cinema amb la maternitat. Filmada en 16 mm entre altres treballs, aquest documental observacional ens ofereix una visió sincera de les tribulacions que, segons la cineasta, «definitivament encara continuem tenint 50 anys després».

A Communicating Vessels, una professora relata amb una veu en off la història d'una particular alumna anomenada E., una jove excèntrica que fa performances conceptuals i amb unes vivències singulars que fan que la professora comenci a desdibuixar els marges del seu propi ésser. Combinant ficció, anècdotes personals i monòlegs i fusionant la docència amb la creació, la pel·lícula explora com ens afectem mútuament, de vegades de manera inquietant.

Inner Outer Space, la primera pel·lícula de Lertxundi des de la seva tornada al País Basc, és un tríptic de tres peces independents i interrelacionades «Teatrillo», «Inner Outer Space» i «Under the Nothing Night». En aquest tríptic, un grup de persones desenvolupen una sèrie d'exercicis sensorials que inclouen converses telepàtiques, passejades amb els ulls embenats i dibuixos plein air. Com tota l'obra de Lertxundi, Inner Outer Space és una pel·lícula sobre les relacions —entre persones, entre persones i paisatge, entre imatge i so— però sobretot és una deconstrucció dels processos de producció que ressalta la seva artificialitat i s'introdueix en la materialitat del fer. Una breu meditació sobre les idees localitzades entre la interioritat i l'ecologia, el que és individual i el que és comunitari.

Autoficción, Laida Lertxundi, Espanya, Nova Zelanda, Estats Units, 2020, 35 mm, 14 min.

Joyce at 34, Joyce Chopra i Claudia Weill, Estats Units, 1972, 27 min.

Communicating Vessels. Maïder Fortuné i Annie MacDonnell, Canadà, França, 2019, digital, 30 min.

Inner Outer Space, Laida Lertxundi, Euskadi, 2021, 16 mm, 16 min.

Con películas de Joyce Chopra y Claudia Weill, Maïder Fortuné y Annie MacDonnell, y Laida Lertxundi, también programadora de la sesión, este programa apunta a que los relatos en primera persona o autobiográficos nunca pertenecen exclusivamente al sujeto que los narra, sino a una colectividad más amplia, y lo hace exponiendo las relaciones y los vínculos complejos entre personas y paisaje/ciudad, entre colaboradoras, entre madre y bebé, entre profesoras y alumnas, entre el yo y el inconsciente… lazos que nos definen y expanden hacia un yo poroso.

Tomando prestado su título de un género literario, la película Autoficción reconoce la indeterminación tanto de la ficción como del ser. Elementos de film noir se entremezclan con gestos performativos bajo la luz del sol de California. Grabaciones de campo hechas en Nueva Zelanda se escuchan mientras las mujeres hablan entre ellas sobre maternidad, aborto, rupturas y ansiedad. Los cuerpos aparecen en estados de cansancio, heridos o en reposo, mientras que canciones de Irma Thomas y Goldberg evocan el paso de tiempo y un futuro incierto.

Pionera del movimiento documental direct cinema en los Estados Unidos, Joyce Chopra decide hacer una película, Joyce at 34, para retratar su embarazo, el nacimiento de su hija Sarah, el posparto y los posteriores malabares para conciliar su trabajo como directora de cine con la maternidad. Filmada en 16 mm entre otros trabajos, este documental observacional nos ofrece una visión sincera de las tribulaciones que, según la cineasta, «definitivamente aún seguimos teniendo 50 años después».

En Communicating Vessels, una profesora relata mediante una voz en off la historia de una particular alumna llamada E., una excéntrica joven cuyas performances conceptuales y vivencias singulares hacen que la profesora empiece a desdibujar los bordes de su propio ser. Combinando ficción, anécdotas personales y monólogos y aunando la docencia con la creación, la película explora cómo nos afectamos mutuamente, a veces de manera inquietante.

Inner Outer Space, la primera película de Lertxundi desde su regreso al País Vasco, es un tríptico compuesto de tres piezas independientes e interrelacionadas: «Teatrillo», «Inner Outer Space» y «Under the Nothing Night». En él, un grupo de personas desarrollan una serie de ejercicios sensoriales que incluyen conversaciones telepáticas, paseos con los ojos vendados y dibujos plein air. Como toda la obra de Lertxundi, Inner Outer Space es una película sobre las relaciones —entre personas, entre personas y paisaje, entre imagen y sonido— pero sobre todo es una deconstrucción de los procesos de producción que resalta su artificialidad y se adentra en la materialidad del hacer. Una breve meditación sobre las ideas localizadas entre la interioridad y la ecología, lo individual y lo comunitario.

Autoficción, Laida Lertxundi, España, Nueva Zelanda, Estados Unidos, 2020, 35 mm, 14 min.

Joyce at 34, Joyce Chopra y Claudia Weill, Estados Unidos, 16mm a digital, 1972, 27 min.

Communicating Vessels. Maïder Fortuné y Annie MacDonnell, Canadá, Francia, 2019, digital, 30 min.

Inner Outer Space, Laida Lertxundi, Euskadi, 2021, 16 mm, 16 min.

Copias de Laida Lertxundi procedentes de LUX. Copias de Joyce at 34 y Communicating Vessels cortesía de las autoras.

First Person Plural

With the presence of Laida Lertxundi.

With films by Joyce Chopra and Claudia Weill, Maïder Fortuné and Annie MacDonnell, and Laida Lertxundi, also the programmer of the session, this programme points out that first-person or autobiographical narratives never belong exclusively to the subject narrating them but to a wider collective, and does so by exposing the complex relationships and links between people and landscape/city, between collaborators, between mother and baby, between teachers and pupils, between the self and the unconscious.... ties that define and expand us towards a porous self.

Borrowing its title from a literary genre, the film Autofiction acknowledges the indeterminate nature of both fiction and self. Elements of film noir intermingle with performative gestures in the California sunlight. On-site recordings made in New Zealand are heard as the women talk to each other about motherhood, abortion, break-ups and anxiety. Bodies appear in states of exhaustion, wounded or at rest, while songs by Irma Thomas and Goldberg evoke the passage of time and an uncertain future.

A pioneer of the direct cinema documentary movement in the United States, Joyce Chopra decided to make a film, Joyce at 34, to portray her pregnancy, the birth of her daughter Sarah, the postpartum period and the subsequent juggling of her work as a filmmaker with motherhood. Shot on 16 mm film among other works, this observational documentary provides a candid look at the trials and tribulations that, according to the filmmaker, "we are definitely still going through 50 years later".

In Communicating Vessels, a teacher narrates, through a voiceover, the story of a particular student named E., an eccentric young woman whose conceptual performances and unique experiences cause the teacher to begin blurring the edges of her own self. Combining fiction, personal anecdotes and monologues, and mixing teaching with art making, the film explores how we affect each other, sometimes in disturbing ways.

Inner Outer Space, Lertxundi's first film since her return to the Basque Country, is a triptych made up of three independent but interrelated pieces: "Teatrillo", "Inner Outer Space" and "Under the Nothing Night". In this, a group of people carry out a series of sensorial exercises that include telepathic conversations, blindfolded walks and plein air drawings. Like all of Lertxundi's work, Inner Outer Space is a film about relationships - between people, between people and landscape and between image and sound - but above all it's a deconstruction of production processes that highlights their artificial nature and examines the materiality of making and doing. A brief meditation on ideas located between interiority and ecology, the individual and the communal.

Autofiction, Laida Lertxundi, Spain, New Zealand, United States, 2020, 35 mm, 14 min.

Joyce at 34, Joyce Chopra and Claudia Weill, United States, 16 mm to digital, 1972, 27 min.

Communicating Vessels. Maïder Fortuné and Annie MacDonnell, Canada, France, 2019, digital, 30 min.

Inner Outer Space, Laida Lertxundi, Basque Country, 2021, 16 mm, 16 min.

Copies of Laida Lertxundi from LUX. Copies of Joyce at 34 and Communicating Vessels courtesy of the authors.